La Maria de les trenes al mirar-la tot passant,
feia defugir les penes la bellesa d’un instant
convertit desprès en cant.
Quin respecte el seu posat tant senzill, ple de sorpresa!
Resplendia la bondat, la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.
Els teus ulls, els teus ulls son, bonica,
la promesa d’un amor feliç,
i la joia que t’espera la saps veure amb llum
de somni en l’encís.
Els teus ulls, els teus ulls son, bonica, claredat d’infinit.
Maria les teves trenes, són un lligat d’espigues d’or.
Maria les teves trenes són la beutat i l’amor.
Joiosament d’aquelles trenes hem de recordar
que foren el neguit de l’abrivat galant.
I ara que es mare la Maria l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor el bressa tot cantant
la ra la, la ra la, la ra la, la ra la,
la ra la, la ra la, la ra la.
Saltironant reviuen les belleses d’un passat
d’alegre joventut, i el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes i del pentinat
ens queda solament el seu record.
