Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars.
1 comentari:
Marrantaaaaaaaaaa!!!
Quina canya rebre els teus comentaris! He vist la petita secció que dediques a Xile al blog i m'ha fet pensar en Atacama.
La nit dels llops ens vau dir que molta gent venia des de Bolívia...saps la població per on entrar al desert?(tenint en compte que no tenim cotxe...)
Merci!
El millor de tot plegat és que quan tornem a casa serà l'estiu i tornarem a fer vacancesssssssss!!! De moment estem passant molt de fred per aquí! Les nits al Andes són gelades!
Una abraçada i dóna records al POrcs!
Eva
Publica un comentari a l'entrada