Els que no estàvem a New York, vam fer una mica el "vago" per Tamariu. El color del cel i del mar no era exactament el mateix de l'any passat però no ens podem queixar del tot...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Encara no m'ho crec i ja torn a ser a un satèl·lit que fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i jo he perdut sa corba i s'anestèsia i he plorat. Necessit un centre de gravetat, necessit un atles d'espirals que me dugui a conèixer i a tancar una fonoteca d'auriculars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada